Homo heidelbergensis

Homo heidelbergensis

Crani de H. heidelbergensis trobat a Atapuerca
Període
Plistocè mitjà[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Primates
Família	Hominidae
Tribu	Hominini
Gènere	Homo
Espècie	Homo heidelbergensis Otto Schoetensack, 1908
Nomenclatura
Epònim	Heidelberg

Homo heidelbergensis és una espècie extingida del gènere Homo que va viure entre 500.000 i 300.000 anys enrere^[2] (Chibanià, mitjans del Plistocè). Eren individus alts, d'1,80 metres, i molt forts; el seu crani tenia 1.350 cm³, molt aplanats en relació amb l'ésser humà actual, amb mandíbules sortints i una gran obertura nasal. Pren el nom del fet que les primeres troballes n'aparegueren a Mauer, prop de la ciutat d'Heidelberg (Alemanya). L'espècimen tipus n'és la mandíbula de Mauer, que es trobà l'any 1907. La seva distribució és europea, igual que Homo antecessor; on se n'han trobat més fòssils és al jaciment arqueològic d'Atapuerca. També se n'han trobat fòssils al Marroc, Zàmbia (Kabwe) i Etiòpia (vall de l'Awash). En termes mitjans presenten una alçada d'1,80 m, un pes de fins a 100 kg i una capacitat cranial de 1.350 cm³.

Alguns autors utilitzen el terme Homo rhodesiensis (humà de Rhodèsia) per a designar les restes fòssils africanes semblants a heidelbergensis. La idea és que Homo antecessor s'hauria dividit en dues poblacions, una d'europea que originà Heidelbergensis (espècie mare de l'home de Neandertal i els hominins de Deníssova^[3]) i una altra d'africana, que originà rhodesiensis, que seria l'espècie mare d'Homo sapiens idaltu (l'ésser humà modern antic), de la qual deriva alhora Homo sapiens sapiens, l'ésser humà modern actual.^[4]

A la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca (Castella i Lleó), s'han trobat cinc mil fòssils d'una trentena individus, que daten de fa 400.000 anys.^[5] Aquestes restes estan molt ben conservades; en destaca el crani número 5 (conegut popularment com a Miguelón), que està complet,^[6] i del qual s'han fet estudis^[7] que mostren que tenia lateralitat al cervell (era dretà) i una pelvis molt ben conservada d'un individu conegut popularment com a Elvis.^[8]

Les llances de Schöningen suggereixen que Homo heidelbergensis podria haver desenvolupat la tecnologia de la llança fa 500.000 anys i del seu estudi es desprèn que tenia sofisticades tècniques de caça, una estructura social complexa i formes de comunicació desenvolupades, habilitats intel·lectuals que li permetien planificació i actuació a la manera de l'home modern.^[9]